dijous, 4 de novembre de 2010

Catòlica, apostòlica i romana



La nostra Església és catòlica, apostòlica i romana. I vist això em ve de gust definir totes tres paraules segons el Diec2 de l’Institut d’Estudis Catalans:

Catòlica, de Catolicisme es defineix com: Confessió cristiana en plena comunió amb el papa.

Apostòlica es defineix, entre altres, com: Relatiu o pertanyent als apòstols, d’acord amb llurs doctrines, amb llur tradició. M’he agafa’t aquesta que és la que m’agrada a mi, cadascú fa la seva lectura, no és això!

Romana, es defineix com: Relatiu o pertanyent a Roma o als territoris de l’Imperi romà o als seus habitants.

Pel que fa a la meva persona i com ja he dit molts cops, em defineixo Cristiana “seguidora de Jesús”, també Apostòlica, perquè en teoria segueixo el que van deixar escrit sobre Ell els seus apòstols, però de moment, estic una mica reticent a anomenar-me Catòlica per alguns fets que no acabo de digerir.

Quant a que l’Església sigui Romana, tant me fa on tingui la seu el Sant Pare, m’és ben igual que sigui a Roma “al Vaticà”, a Peníscola o, a Avinyó. No crec pas, que l'home es deixi prendre les obres d'art que té a la Santa Seu, que segons tinc entès són provinents de tot el món, per un/s senyor/s que reclamin la seva legitima propietat.

Docs, bé, mentre a Barcelona esperen l’arribada del Sant Pare. A Lleida, estem molt i molt enfadats davant la rentada de mans del nostre bisbe en el cas del litigi que afecta les obres d’art del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Sí, sí, el nostre bisbe Piris, representant de l’Església i del Sant Pare al bisbat de Lleida. 
No sé, si la gent de Barcelona i de tot Catalunya estan al corrent d’aquest litigi que ja fa temps que dura i que a hores d’ara es troba en mans dels tribunals civils, sigui com sigui, els recomano la lectura del llibre “El Complot” d’Eugeni Casanova.


3 comentaris:

daniel ha dit...

Felicitats Isabel, crec que no es pot dir més alt i més clar..! L'Obediència al Papa, que sembla el "batallón d'enganxe" dels més primmirats al nostre bisbat, és l'única cosa que citen perquè no btenen arguments per justificar l'espoli en nom del Vaticà...! Quan l'Obediència és una mera tapadora de totes les vergonyes, aquesta no té valor i el bisbe ha de dir;: sant pare, per aquí no passo!

felicitats per aquesta pàgina, igual que la del teu amic on hi ha aquells comentarias tan jocosos...! un petó Isabel!

Isabel Sala Casteràs ha dit...

Daniel, tu ets qui em va fer obrir els ulls a allò que estava passant!!!, ja saps que jo habitualment estic una mica a la figuera. Però en el meu camí, sempre trobo gent (poca, per desgràcia) que em fan veure aquelles coses que de tant evidents ningú hi repara. I en aquest camí d’església “de base” que fem conjuntament - a mi, de moment, ja m’està bé de dir conjuntament -, encara que sé que a tu t’agradaria més que digués en comunitat, però...Doncs, sí, tu vas estar qui em va fer caure la vena del ulls i t’ho agraeixo molt!!! Gràcies, Daniel.

Babunski ha dit...

Ja saps què penso sobre el tema. Jo al papa el veig com un cap d'estat i prou. I el bisbe Piris deu ser una espécie de cónsol del Vaticà a casa nostra. I ha d'obeir les ordres que li vénen d'allà. Ara bé, si les ordres que li vénen donades serveixen per deixar-nos als lleidatans amb el cul enlaire ja se les pot fotre davall de la sotana. Per dignitat i per coherència el bisbe Piris hauria de fotre el camp d'aquí.