diumenge, 23 de gener de 2011

La Balada del Bes (Joan Maragall)

Joan Maragall i Gorina (1860-1911) Poeta i escriptor

Enguany fa cent cinquanta anys que va néixer aquest genial poeta i escriptor català, i aquesta és una de les poesies que m'ha tocat recitar el proper dia 27 de gener a l'Associació Res Non Verba


La Balada del Bes

Al temps de les rondalles,
al temps dels trobadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d'amant.
Un trobador una volta
s'hi acosta gentilment,
li dóna un bes als llavis
i fuig d'allí rabent.
Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.

Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mal d'amor:
"El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
pro diu que al món tot passa,
potser ja em passarà".
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
"Això és engany, donzella,
no passa tot al món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal
pro el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal.
Ens desfarem nosaltres,
vindrà l'oblit, pro el bes
ni vós ni jo, donzella,
l'oblidarem mai més".

El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.